Benvolguts companys,
JA TENIM L'INFORME DELS EXPERTS!
JA TENIM L'INFORME DELS EXPERTS!
Us l'adjuntem.
Esperem les vostres aportacions i comentaris!
Salutacions.
Empleats Públics per la Independència
dijous, 16 de maig del 2013
dimarts, 14 de maig del 2013
Benvolgudes/uts companyes/s,
La Vicepresidenta Ortega ja contempla la possibilitat d’eliminar quasi tots els funcionaris en el nou Estat Català. El ”Comitè d’Experts” nomenat pel Govern (que més valdria qualificar-lo de comitè de vividors) ha recomanat que només hi hagi funcionaris per aquelles funcions que requereixen l’exercici de l’autoritat: policies, inspectors i els qui atorguin llicències. La resta, laborals o bé externalitzar serveis (suposem que en empreses amigues, com fan habitualment).
El què més indigna és que el Comitè d’Experts estigui presidit per un personatge com el Guillem Lopez Casasnovas, conseller delegat del Banc d’Espanya des del 2005, i que no va ser capaç de veure cap irregularitat en la gestió de les entitats financeres.
Com veureu, hem de potenciar la plataforma i mirar de difondre-la per tal de tenir força per defensar la Funció Pública i els serveis públics dels voltors que la volen destruir.
Endavant!
Empleats Públics per la Independència
Twitter: @EmpleatsPublics
Un associat ens ha fet arribat el següent article d'opinió per a publicar en el nostre web:
LA FI DE L'ADMINISTRACIÓ
Expertos de la Generalitat proponen prescindir de la mayoría de funcionarios (dels diaris d'ahir)
1. Els experts
Tal dia, no sabem ben bé quan, la Generalitat, que per a algunes coses sembla que li sobra pressupost, va decidir reunir un "Grup d'Experts" per a que elaborés un informe sobre l'Administració Pública (un consell, quan sentiu la paraula expert, agafeu el ganivet de la cuina i guardeu la cartera).
Els experts són aquesta mena de gent, sempre molt ben pagats, i normalment empleats de la Diagonal cap a munt, gairebé sempre a prop de Pedralbes o de la Bonanova.
Son aquells que solen sortir a la tele, sovint amb les sigles o l'anagrama al fons de col•legis tipus IESE o ESADE, per respondre a preguntes força complicades com ara: pregunta: perquè creu que l'Administració no paga els farmacèutics? Resposta traduïda: per problemes de pressupost (resposta sense traduir: l'excessiu apalancament del sector públic assolit durant l'etapa expansiva del cicle econòmic ha suposat que quan l'entorn ha invertit les variables macroeconòmiques fins ara vigents, l'Administració, que havia obviat la dotació de les provisions necessàries, hagi entrat en un estadi de tensions financeres d'incerts resultats ).
Doncs bé, aquest "Grup d'Experts", gent "acienciada" (es diu del que té ciència) allà on n'hi hagi, tenia com a tasca "elaborar un informe sobre la reforma de l'Administració pública". Acabat l'informe, l'han lliurat a qui pagà per ell: la Generalitat (bé en realitat, com ja sabeu, l'hem pagat nosaltres, com varem pagar aquells informes sobre el "conreu de l'avellana o la xufla" o "sobre el rat penat nan" o el "seguiment de la cloïssa brillant" en la gloriosa època del tripartit).
2. Les conclusions dels experts
Aquest "experts", arriben a conclusions força originals: així, el seu president (López-Casanovas) demana "una Administració més eficaç, eficient i transparent". Les propostes passen per fugir de la clàssica "oposició memorística", introduir "mecanismes àgils de mobilitat funcional i geogràfica", incorporar variables "que garanteixin el mèrit i la flexibilitat" així com vetllar per generalitzar les retribucions variables". Per arrodonir tot això, cal segons els "experts" triats (ja que altra tria d'"experts" hauria conduït a les conclusions oposades), que sols hi hagi funcionaris en llocs que requereixin exercici d'autoritat, com ara la policia, els inspectors o aquells que atorguen llicències.
Tota aquesta xerrameca és la que ja fa molts anys que sentim i que sols ha conduit a que l'Administració estigui en la lamentable situació en la que està. D'igual manera que els que ens volen treure d'aquesta crisi econòmica son els mateixos que l'han creada i amb les mateixes receptes que ens han conduït a ella, en l'àmbit de l'Administració els que ara diuen que volen canviar-la són els mateixos responsables de com està. I a aquesta situació hi hem arribat, precisament, aplicant les receptes dels mateixos que ara fan informes sobre com s'ha de canviar l'Administració, receptes que consisteixen, en definitiva, a aprofundir en el que fins ara s'ha vingut fent.
3. Ho tenen clar: hem perdut el temps, cal tornar al segle XIX
L'Administració funcionarial, cal recordar-ho, resulta ser una conquesta de l'Estat de Dret, que buscà evitar que els interessos dels polítics poguessin influir sobre les decisions de l'Administració, que únicament havia de basar la seva actuació en la Llei. Per separar el camp públic del camp privat, es creà el Dret Administratiu, un dret qualificat i dissenyat com a garantista de la imparcialitat dels poders públics front els interessos privats. L'Administració del segle XIX, la de l'anomenat Estat Policia, basava precisament la seva actuació en els postulats (disfressats amb els oportuns eufemismes) que ara defensen els "experts" i el Govern que els ha contractat.
La situació arribà a l'extrem que quan canviava el partit polític que governava (com ara. sempre eren dos), tots els empleats públics anaven al carrer i n'entraven de nous: els del partit al que li tocava governar. Es donava per cantat que l'Administració era una eina al servei dels interessos dels polítics de torn (i efectivament es tractava de torns, atès que els partits s'intercanviaven per una qüestió de torn que no pas d'eleccions).
4. Una Administració transparent (i honorable)
Ara resulta que volen una Administració transparent, justament els mateixos que tenen a bona part de la seva cantera imputats als tribunals (començant pel seu mateix exsecretari general) precisament perquè, aprofitant la manca de transparència que ells mateixos han instal•lat (per exemple, buidant de contingut l'oficina antifrau, actualment absolutament inoperant), han actuat impunement valent-se de la seva posició política o administrativa.
Volen eficàcia i transparència aquells que tenen i mantenen o han tingut a les seves files i en llocs de primera línia a personatges com ara (i citem només un petit recull, els casos més recents, d'un llarg florilegi d'imputats criminalment, això sí, compromesos amb el País, que hem trobat a la xarxa):
1. Ferran Falcó, diputat de CiU (cas Adigsa)
2. Ferran Civil, vicepresident per CiU de la Diputació de Barcelona (3 cops imputat)
3. Xavier Crespo, diputat de CiU (operació Clotilde)
4. Oriol Pujol, exsecretari general de CDC i diputat de CiU (Cas ITV)
5. Lluís Prenafeta, exdirigent de CiU i exsecretari general de la Generalitat (cas Pretoria)
6. Macià Alavedra, exdirigent de CiU i exconseller de la Generalitat (cas Pretoria)
7. Jaume Camps, exdiputat de CiU (cas Palau)
8. Robert Fauria, expresident del consell Comarcal de la Selva (CiU) (cas Manga)
9. Vicens Gavaldà, ex director general de Treball (Unió) (Cas Pallerols) (condemnat)
10. Lluís Gavaldà, ex director general d'ocupació (Unió) (Cas Pallerols) (condemnat)
Aquest són els que criden a modernitzar l'Administració. L'Oriol, que crida "transparència", L'Alavedra, que crida "eficàcia", el Prenafeta que crida "eficiència", el Camps que crida "mèrit", el Crespo que crida "flexibilitat",....
5. Oposicions, quin fart de riure
Estan també en contra de l' "oposició memorística". Com no ho han d'estar, la prova és que a l'Administració de Catalunya existeixen desenes de milers d'interins a bona part dels quals no se'ls hi ha donat tan sols l'oportunitat de passar una oposició.
El millor sistema, i per parlar només de casos propers, és el de Felip Puig, que aprofitant l'avinentesa, va col•locar la seva cunyada, que era auxiliar, com a advocada de la Generalitat, "directamente y sin pasar por la casilla de salida" (oeeeeee, oeeee, oeeeeeee.....). Això són promocions. Maleït jutge, que li va esgarrar la jugada,... i es que també cal modernitzar la Justícia.
Quan es parla de fugir de la clàssica "oposició memorística" es parla d'establir sistemes subjectius de selecció que impossibilitin la protesta dels exclosos; d'establir sistemes de selecció "ad personam", de dissuadir de presentar-s'hi el major nombre d'aspirants possible per això es parla de "instruments de selecció basats en competències" (tant selectius que només uns pocs s'hi podrien presentar). En definitiva al substantiu "oposició" se li afegeix el qualificatiu despectiu de "memorística" per buidar de contingut el concepte de mèrit.
6. Mèrit i flexibilitat enlloc de mèrit i capacitat.
També volen introduir variables que "garanteixin el mèrit i la flexibilitat" (sembla més un "lapsus linguae" que no pas una proposta seriosa) , així, no tindrà problemes el conseller de Territori per contractar com a cap de la seva Oficina de Relacions Institucionals, un jove de 25 anys que fins llavors feia de model (no sembla pas ni dilatada ni especialitzada la seva experiència, ni per tant acreditat el mèrit però sí la flexibilitat, per no dir flaccidesa, amb que es prenen decisions).
Clar que la plaça tampoc requereix virtuts especials, si més no en l'àmbit polític o administratiu, ja que si atenem a les funcions encomanades de tres que n'hi ha (Resolució TES/4/2013, de 3 de gener), dues d'elles consisteixen a "fer el seguiment" i l'altra consisteix a "fer informes i assessorar en matèria de relacions institucionals". Tot un repte.
7. Eficàcia i eficiència
Quan es parla d'eficàcia i eficiència, es parla en realitat de suprimir controls i garanties, de reduir la vigilància i el seguiment, d'anar molt ràpid, de que una ma mai no vegi el que fa l'altra. Cal evitar a tota costa, que es repeteixen els lamentables casos com els que hem relacionat abans i la millor manera de fer-ho és evitar que quedi rastre d'allò que fan. Llavors, la corrupció serà ràpida i eficaç, perquè no podran enxampar ningú.
Quan es queixen de que manca eficiència, estan introduint el tema per, a continuació, parlar de les virtuts de la "iniciativa privada", que volen dir del "mercat", de la bona gestió que podrien fer els "empresaris", ara dits "emprenedors" i molt abans, patrons o amos. Però la seva no és una gestió empresarial comuna, aquesta mena d'empresaris, viuen dels pressupostos públics, però sense els inconvenients dels sistemes de control públic. Ni control en la contractació, ni control en l'execució ni control en la qualitat dels serveis que han d'oferir.
8. Anem acabant
Però no ens volem allargar més, la patuleia política, i especialment, a casa nostra, la convergent (la socialista però no li va lluny... -Corbacho, nos acordamos de ti), no n'han tingut prou amb "esquilmar", la banca (Caixes d'Estalvi), les institucions (Palau, Pallerols,...), la sanitat o l'educació (diners públics que van a mans privades), o els drets laborals (recordem que el de CiU varen facilitar amb la seva abstenció la reforma laboral de Zapatero i votar a favor de la reforma laboral de Rajoy), ara, li toca el torn a l'Administració.
La xerrameca acaba demanant la creació d'un grup de treball "l'alt nivell" liderat "políticament al més alt nivell". Com podeu veure, el nivell, especialment literari, també és molt alt.
Tot plegat, un despropòsit. Si aquest paios són els que ens han de dur a la independència, potser serà millor demanar l'annexió a França (llavors, enlloc de continuar vivint del xollo, en un país més civilitzat, anirien a la presó i sense possibilitats d'indult).
A dia d'avui, captiu i desvertebrat l'Estat Social i de Dret, han assolit les tropes neoliberals, els seus darrers objectius polítics i econòmics, ... això, tot just acaba de començar.
Barcelona, maig de 2013
LA FI DE L'ADMINISTRACIÓ
Expertos de la Generalitat proponen prescindir de la mayoría de funcionarios (dels diaris d'ahir)
1. Els experts
Tal dia, no sabem ben bé quan, la Generalitat, que per a algunes coses sembla que li sobra pressupost, va decidir reunir un "Grup d'Experts" per a que elaborés un informe sobre l'Administració Pública (un consell, quan sentiu la paraula expert, agafeu el ganivet de la cuina i guardeu la cartera).
Els experts són aquesta mena de gent, sempre molt ben pagats, i normalment empleats de la Diagonal cap a munt, gairebé sempre a prop de Pedralbes o de la Bonanova.
Son aquells que solen sortir a la tele, sovint amb les sigles o l'anagrama al fons de col•legis tipus IESE o ESADE, per respondre a preguntes força complicades com ara: pregunta: perquè creu que l'Administració no paga els farmacèutics? Resposta traduïda: per problemes de pressupost (resposta sense traduir: l'excessiu apalancament del sector públic assolit durant l'etapa expansiva del cicle econòmic ha suposat que quan l'entorn ha invertit les variables macroeconòmiques fins ara vigents, l'Administració, que havia obviat la dotació de les provisions necessàries, hagi entrat en un estadi de tensions financeres d'incerts resultats ).
Doncs bé, aquest "Grup d'Experts", gent "acienciada" (es diu del que té ciència) allà on n'hi hagi, tenia com a tasca "elaborar un informe sobre la reforma de l'Administració pública". Acabat l'informe, l'han lliurat a qui pagà per ell: la Generalitat (bé en realitat, com ja sabeu, l'hem pagat nosaltres, com varem pagar aquells informes sobre el "conreu de l'avellana o la xufla" o "sobre el rat penat nan" o el "seguiment de la cloïssa brillant" en la gloriosa època del tripartit).
2. Les conclusions dels experts
Aquest "experts", arriben a conclusions força originals: així, el seu president (López-Casanovas) demana "una Administració més eficaç, eficient i transparent". Les propostes passen per fugir de la clàssica "oposició memorística", introduir "mecanismes àgils de mobilitat funcional i geogràfica", incorporar variables "que garanteixin el mèrit i la flexibilitat" així com vetllar per generalitzar les retribucions variables". Per arrodonir tot això, cal segons els "experts" triats (ja que altra tria d'"experts" hauria conduït a les conclusions oposades), que sols hi hagi funcionaris en llocs que requereixin exercici d'autoritat, com ara la policia, els inspectors o aquells que atorguen llicències.
Tota aquesta xerrameca és la que ja fa molts anys que sentim i que sols ha conduit a que l'Administració estigui en la lamentable situació en la que està. D'igual manera que els que ens volen treure d'aquesta crisi econòmica son els mateixos que l'han creada i amb les mateixes receptes que ens han conduït a ella, en l'àmbit de l'Administració els que ara diuen que volen canviar-la són els mateixos responsables de com està. I a aquesta situació hi hem arribat, precisament, aplicant les receptes dels mateixos que ara fan informes sobre com s'ha de canviar l'Administració, receptes que consisteixen, en definitiva, a aprofundir en el que fins ara s'ha vingut fent.
3. Ho tenen clar: hem perdut el temps, cal tornar al segle XIX
L'Administració funcionarial, cal recordar-ho, resulta ser una conquesta de l'Estat de Dret, que buscà evitar que els interessos dels polítics poguessin influir sobre les decisions de l'Administració, que únicament havia de basar la seva actuació en la Llei. Per separar el camp públic del camp privat, es creà el Dret Administratiu, un dret qualificat i dissenyat com a garantista de la imparcialitat dels poders públics front els interessos privats. L'Administració del segle XIX, la de l'anomenat Estat Policia, basava precisament la seva actuació en els postulats (disfressats amb els oportuns eufemismes) que ara defensen els "experts" i el Govern que els ha contractat.
La situació arribà a l'extrem que quan canviava el partit polític que governava (com ara. sempre eren dos), tots els empleats públics anaven al carrer i n'entraven de nous: els del partit al que li tocava governar. Es donava per cantat que l'Administració era una eina al servei dels interessos dels polítics de torn (i efectivament es tractava de torns, atès que els partits s'intercanviaven per una qüestió de torn que no pas d'eleccions).
4. Una Administració transparent (i honorable)
Ara resulta que volen una Administració transparent, justament els mateixos que tenen a bona part de la seva cantera imputats als tribunals (començant pel seu mateix exsecretari general) precisament perquè, aprofitant la manca de transparència que ells mateixos han instal•lat (per exemple, buidant de contingut l'oficina antifrau, actualment absolutament inoperant), han actuat impunement valent-se de la seva posició política o administrativa.
Volen eficàcia i transparència aquells que tenen i mantenen o han tingut a les seves files i en llocs de primera línia a personatges com ara (i citem només un petit recull, els casos més recents, d'un llarg florilegi d'imputats criminalment, això sí, compromesos amb el País, que hem trobat a la xarxa):
1. Ferran Falcó, diputat de CiU (cas Adigsa)
2. Ferran Civil, vicepresident per CiU de la Diputació de Barcelona (3 cops imputat)
3. Xavier Crespo, diputat de CiU (operació Clotilde)
4. Oriol Pujol, exsecretari general de CDC i diputat de CiU (Cas ITV)
5. Lluís Prenafeta, exdirigent de CiU i exsecretari general de la Generalitat (cas Pretoria)
6. Macià Alavedra, exdirigent de CiU i exconseller de la Generalitat (cas Pretoria)
7. Jaume Camps, exdiputat de CiU (cas Palau)
8. Robert Fauria, expresident del consell Comarcal de la Selva (CiU) (cas Manga)
9. Vicens Gavaldà, ex director general de Treball (Unió) (Cas Pallerols) (condemnat)
10. Lluís Gavaldà, ex director general d'ocupació (Unió) (Cas Pallerols) (condemnat)
Aquest són els que criden a modernitzar l'Administració. L'Oriol, que crida "transparència", L'Alavedra, que crida "eficàcia", el Prenafeta que crida "eficiència", el Camps que crida "mèrit", el Crespo que crida "flexibilitat",....
5. Oposicions, quin fart de riure
Estan també en contra de l' "oposició memorística". Com no ho han d'estar, la prova és que a l'Administració de Catalunya existeixen desenes de milers d'interins a bona part dels quals no se'ls hi ha donat tan sols l'oportunitat de passar una oposició.
El millor sistema, i per parlar només de casos propers, és el de Felip Puig, que aprofitant l'avinentesa, va col•locar la seva cunyada, que era auxiliar, com a advocada de la Generalitat, "directamente y sin pasar por la casilla de salida" (oeeeeee, oeeee, oeeeeeee.....). Això són promocions. Maleït jutge, que li va esgarrar la jugada,... i es que també cal modernitzar la Justícia.
Quan es parla de fugir de la clàssica "oposició memorística" es parla d'establir sistemes subjectius de selecció que impossibilitin la protesta dels exclosos; d'establir sistemes de selecció "ad personam", de dissuadir de presentar-s'hi el major nombre d'aspirants possible per això es parla de "instruments de selecció basats en competències" (tant selectius que només uns pocs s'hi podrien presentar). En definitiva al substantiu "oposició" se li afegeix el qualificatiu despectiu de "memorística" per buidar de contingut el concepte de mèrit.
6. Mèrit i flexibilitat enlloc de mèrit i capacitat.
També volen introduir variables que "garanteixin el mèrit i la flexibilitat" (sembla més un "lapsus linguae" que no pas una proposta seriosa) , així, no tindrà problemes el conseller de Territori per contractar com a cap de la seva Oficina de Relacions Institucionals, un jove de 25 anys que fins llavors feia de model (no sembla pas ni dilatada ni especialitzada la seva experiència, ni per tant acreditat el mèrit però sí la flexibilitat, per no dir flaccidesa, amb que es prenen decisions).
Clar que la plaça tampoc requereix virtuts especials, si més no en l'àmbit polític o administratiu, ja que si atenem a les funcions encomanades de tres que n'hi ha (Resolució TES/4/2013, de 3 de gener), dues d'elles consisteixen a "fer el seguiment" i l'altra consisteix a "fer informes i assessorar en matèria de relacions institucionals". Tot un repte.
7. Eficàcia i eficiència
Quan es parla d'eficàcia i eficiència, es parla en realitat de suprimir controls i garanties, de reduir la vigilància i el seguiment, d'anar molt ràpid, de que una ma mai no vegi el que fa l'altra. Cal evitar a tota costa, que es repeteixen els lamentables casos com els que hem relacionat abans i la millor manera de fer-ho és evitar que quedi rastre d'allò que fan. Llavors, la corrupció serà ràpida i eficaç, perquè no podran enxampar ningú.
Quan es queixen de que manca eficiència, estan introduint el tema per, a continuació, parlar de les virtuts de la "iniciativa privada", que volen dir del "mercat", de la bona gestió que podrien fer els "empresaris", ara dits "emprenedors" i molt abans, patrons o amos. Però la seva no és una gestió empresarial comuna, aquesta mena d'empresaris, viuen dels pressupostos públics, però sense els inconvenients dels sistemes de control públic. Ni control en la contractació, ni control en l'execució ni control en la qualitat dels serveis que han d'oferir.
8. Anem acabant
Però no ens volem allargar més, la patuleia política, i especialment, a casa nostra, la convergent (la socialista però no li va lluny... -Corbacho, nos acordamos de ti), no n'han tingut prou amb "esquilmar", la banca (Caixes d'Estalvi), les institucions (Palau, Pallerols,...), la sanitat o l'educació (diners públics que van a mans privades), o els drets laborals (recordem que el de CiU varen facilitar amb la seva abstenció la reforma laboral de Zapatero i votar a favor de la reforma laboral de Rajoy), ara, li toca el torn a l'Administració.
La xerrameca acaba demanant la creació d'un grup de treball "l'alt nivell" liderat "políticament al més alt nivell". Com podeu veure, el nivell, especialment literari, també és molt alt.
Tot plegat, un despropòsit. Si aquest paios són els que ens han de dur a la independència, potser serà millor demanar l'annexió a França (llavors, enlloc de continuar vivint del xollo, en un país més civilitzat, anirien a la presó i sense possibilitats d'indult).
A dia d'avui, captiu i desvertebrat l'Estat Social i de Dret, han assolit les tropes neoliberals, els seus darrers objectius polítics i econòmics, ... això, tot just acaba de començar.
Barcelona, maig de 2013
dimecres, 17 d’abril del 2013
Article d'opinió
Un article d'opinió publicat al diari Ara:
"Ortega: torni vosté demà"
http://emprenem.ara.cat/generalitats/2013/05/08/ortega-torni-voste-dema/
"Ortega: torni vosté demà"
http://emprenem.ara.cat/generalitats/2013/05/08/ortega-torni-voste-dema/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)